Comissions Obreres de les Illes Balears | 20 d?abril 2024.

Vota

CCOO considera que la sentència del Suprem aclareix una de les llacunes més greus creada per la reforma laboral del 2012

  • La sentència 264/2014, de 22 de desembre del 2014, dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem garanteix el manteniment de les condicions contractuals del conveni vençut per a la seva aplicació als treballadors que les percebien

La Secretaria d'Acció Sindical de CCOO considera que, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem nega la possibilitat que l'empresari s'atribueixi la facultat de regular unilateralment les condicions de treball després de la pèrdua de vigència d'un conveni col?lectiu, i ha preservat els valors de seguretat jurídica, confiança, equilibri de les prestacions, i la prohibició de l'abús de dret en l'àmbit de les relacions laborals.

28/01/2015.

El que s'ha anomenat la fi de la ultraactivitat dels convenis col?lectius va plantejar nombrosos interrogants des de l'aprovació de la reforma laboral, a més dels previsibles efectes negatius sobre els treballadors i treballadores afectats pel decaïment d'un conveni col?lectiu i sobre la funció mateixa i la capacitat normativa de la negociació col?lectiva que ha denunciat reiteradament CCOO.

Un dels més importants és el que fa referència a la determinació de les condicions de treball, incloses les salarials, que serien aplicables als treballadors i treballadores del conveni que ha finalitzat la seva vigència, si no s'ha aconseguit acord per a la seva renovació, no hi ha clàusula de pròrroga, i tampoc un altre conveni d'àmbit superior que reguli aquestes matèries.

Sobre aquest tema s'ha pronunciat ara la Sala Social del Tribunal Suprem, constituïda en Sala General per a fixar doctrina per al conjunt del Tribunal i de la resta d'òrgans de l'Ordre Social, reconeixent -per majoria dels seus components- el dret al manteniment de les condicions de treball per als treballadors que les percebien amb antelació i rebutjant, amb això, un dels més importants mecanismes previstos per la reforma laboral per impulsar la devaluació de les condicions de treball i significativament les retributives, i la primacia de la decisió unilateral de l'empresari.

La sentència compta amb nombrosos vots particulars, alguns dels quals coincideixen amb la solució donada per la majoria del Tribunal encara que amb arguments diferents, més relacionats amb consideracions de natura constitucional i la necessitat de protegir la dignitat dels treballadors. Un altre vot particular, subscrit per 5 magistrats, discrepa de la resolució però rebutja que l'empresa pugui rebaixar unilateralment el salari i altres elements essencials del contracte, i exposa nombroses raons per qüestionar la legitimitat d'aquesta conducta empresarial. I un vot final subscrit per una magistrada, admet la possibilitat que l'empresa rebaixi el salari, però creu que això pot ser un cas d'enriquiment injust.

Des de la Secretaria d'Acció Sindical de CCOO es considera que, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem nega la possibilitat que l'empresari s'atribueixi la facultat de regular unilateralment les condicions de treball després de la pèrdua de vigència d'un conveni col?lectiu, i ha preservat els valors de seguretat jurídica, confiança, equilibri de les prestacions, i la prohibició de l'abús de dret, en l'àmbit de les relacions laborals.

L'Alt Tribunal ha deixat clar que les condicions del conveni que ha perdut la seva vigència, de no existir un altre d'àmbit superior aplicable, es mantenen per als treballadors que les percebien, i fins que no es negociï un altre conveni o l'empresa obri un procediment de consultes per a la modificació de condicions de treball en el cas que es produeixin algunes de les causes contemplades en l'art. 41 de l?Estatut dels Treballadors (ET).

La doctrina del Tribunal Suprem, assentada en aquesta sentència, en relació amb els problemes generats per la finalització del termini d'ultraactivitat dels convenis col?lectius sense aconseguir-se nou acord, és un criteri vinculant per als òrgans de l'Ordre Social. La solució oferta és extrapolable a tots aquells casos en què s'hagi exhaurit el termini de vigència de la ultraactivitat, sigui aquest termini el marcat per la llei o un termini pactat expressament entre les parts i sempre que no hi hagi un altre conveni d'àmbit superior aplicable, ja que en aquest últim cas, el Tribunal Suprem no s'hi ha pronunciat en no donar-se el cas en aquest litigi.

CCOO valora que la sentència del Tribunal Suprem exclogui expressament que l'empresa tingui dret a substituir les condicions que establia el conveni col?lectiu per l'aplicació de les condicions mínimes de l'Estatut dels Treballadors, i això sense al?legar ni concórrer les causes previstes en l'art. 41 de l?ET per a la modificació de les condicions de treball.

Per CCOO, continua sent molt preocupant els efectes que la desaparició de convenis col?lectius sense substitució per un altre conveni comporta per als treballadors i treballadores que puguin ser contractats amb posterioritat per les empreses, ja que facilita l'establiment de condicions de treball individualitzades, substancialment inferiors a les del personal ja contractat, malgrat que puguin exercir treballs iguals o del mateix valor. És a dir, la discrecionalitat empresarial a l'hora de contractar, sense les obligacions regulades en el conveni col?lectiu, pot estendre les pràctiques discriminatòries que estant expressament prohibides en el nostre ordenament jurídic, i són una lamentable realitat en un mercat laboral altament precaritzat per efecte de la crisi econòmica i de les successives reformes laborals.

Per això, el secretari confederal d'Acció Sindical, Ramón Górriz, adverteix que "CCOO reclamarà la inclusió en la negociació col?lectiva de procediments efectius per evitar la pèrdua de vigència dels convenis existents, així com en compliment del deure de negociar, que no desapareix amb la finalització de la vigència del conveni i és exigible a totes les parts involucrades. També utilitzarà tots els recursos sindicals i legals per evitar que es produeixin discriminacions en l'aplicació de les condicions de treball, o el desequilibri desmesurat i injustificat entre la retribució abonada i la contraprestació de treball requerida i l'abús de poder empresarial en l'aplicació d'altres condicions de treball".

    •