Comissions Obreres de les Illes Balears | 14 de mar 2026.

A Menorca es necessita un salari de prop de 2000 euros per viure

    A CCOO pensem que per llegir bé l’estat del nostre mercat de treball hem de xifrar les necessitats i el benestar de la classe treballadora. En aquest sentit, l’any passat vam publicar un estudi sobre el Salari de Referència de les Illes Balears que enguany reeditem i actualitzem per així poder-lo comparar amb el creixement salarial i revisar l’estat de la situació per poder fer les propostes sindicals adequades a la realitat illenca. A Menorca es necessiten prop de 2000 euros nets a 14 pagues per poder viure dignament i de forma autònoma.

    15/07/2025.
    José Luis García, Antonio Soria i Mariàngels Aguiló

    José Luis García, Antonio Soria i Mariàngels Aguiló

    La situació socioeconòmica a Menorca, lluny de millorar-se ha continuat agreujant la crisi de desacoblament entre les condicions laborals i el cost de la vida.

    Pel que fa a l’ocupació, continua en xifres rècord, el darrer mes de juny s’han registrat 1.484 persones aturades, el que representa una baixada respecte del mes anterior de 81 persones (-5,17%) i 120 desocupats i desocupades menys que el juny de l’any anterior (-8,09%). En canvi, les xifres d’afiliacions a la Seguretat Social, no fan més que augmentar. Segons les xifres presentades recentment, el passat mes de juny a Menorca hi va haver 42.845 persones afiliades a la SS, això són un +5,94% més que el mes anterior (+2.401 persones) i un increment del +0,71% respecte del mateix mes de l’any 2024.

    Aquestes dades, completades amb l’estudi del mercat laboral realitzat per CCOO, demostren el caràcter estacional de l’economia menorquina que segueix les tendències de les altres illes. Les temporades turístiques marquen fortament l’economia illenca i les condicions laborals del menorquins i menorquines.

    Malgrat aquestes xifres, les persones treballadores no acabem de veure reflectides aquestes dades en una milloria de les nostres condicions de vida. Contràriament a això, tot i les millores aconseguides pel sindicat, el poder adquisitiu de la classe treballadora va minvant: el cost de vida, afectat directament per l’augment desorbitat del cost de l’habitatge, creix a un ritme més alt que el dels salaris.

    El salari mitjà de les Illes Balears l’any 2023 es situava en 23.126€ (1650 €/mes a 14 pagues), 855€ per sota de la mitja espanyola i en desena posició en comparació a la resta de CCAA. Si comparem aquestes dades amb les de l’any anterior, s’observa que la negociació col·lectiva a les Illes Balears ha obtingut un augment del salari mitjà del 6,25%, 0,98 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola.

    Segons l’estudi encarregat per CCOO a la Fundació Intercoopera, el salari de referència ha de ser suficient per afrontar les despeses de la llar: alimentació, vestit i calçat, habitatge, transport, educació, oci i cultura, salut i higiene i despeses extraordinàries. Per a quantificar-lo s’han utilitzat dades d’entitats públiques i privades que reflecteixen l’elevat cost de la vida i s’ha xifrat en 1.947,03 € nets (14 pagues) a Menorca. Aquesta xifra, tot i ser inferior a la de les altres illes de l'arxipèlag balear, representen un augment del 11,83% respecte del salari de referència calculat el 2024 (2.883,53 € més anuals).

    L’anàlisi de l’estudi ens revela que per fer front a les despeses, els salaris haurien d’haver pujat gairebé 12% respecte de l’any passat, això suposa 5,75 pp. més que el creixement real del salari mitjà de Balears. Les partides que més pes tenen són les d’habitatge seguit de despeses extraordinàries, alimentació i transport, que a Menorca s’ha incrementat considerablement. A més a més, la partida d’habitatge és la que més pes té i suposa un 52,86% de la despesa total. A més a més, a Menorca, aquesta partida suposa el 62,30% del salari mitjà de les Illes Balears del 2023.

    Així doncs, queda palès la necessitat que tenim de seguir augmentant els salaris, en el marc de la Negociació Col·lectiva. L’estudi del Salari de Referència ens ha de servir d’eina per aquesta negociació fixant un horitzó a assolir per tal de cobrir les necessitats econòmiques que tenim en aquest territori per viure dignament.

    Per altra banda, el Diàleg Social ha de servir per tal de plantejar millores en les polítiques dirigides a la reducció de les desigualtats i a l’augment de la cohesió social a través d’una millora de les nostres condicions de vida. En aquest sentit,el sindicat planteja propostes concretes dirigides a controlar i minorar el preu dels aliments i de l’habitatge, minorar el pressupost dirigit a la mobilitat i millorar les polítiques socials.

    En conclusió, és necessari abordar la insuficiència dels salaris balears des de diferents perspectives. Els agents socials, hem de seguir negociant les millores de les retribucions i aconseguir un repartiment més equitatiu de la riquesa. Tot i això, el context socioeconòmic del nostre arxipèlag requereix de polítiques públiques que vagin en la línia de contenir o minorar els preus dels béns de primera necessitat al mateix temps que es milloren i amplien els serveis públics que han d’assegurar l’accés als drets dels ciutadans i ciutadanes i ens han de permetre tenir un projecte vital i una vida digna i autònoma.