Comissions Obreres de les Illes Balears | 26 d?abril 2024.

Vota

Contractes d'aprenentatge: Ni es forma ni s'insereix laboralment

    El Govern destina quantitats ingents de diners a finançar la formació i les bonificacions del contracte per a la formació i l'aprenentatge, que no serveix ni per formar ni per inserir laboralment els joves.

    16/07/2015.


    Sota el nom de Formació Dual del Sistema Laboral s'amaga un tipus de contracte altament bonificat, però d'escassa utilitat per a l'educació i la inserció dels joves, el denominat contracte per a la formació i l'aprenentatge. Així s'extreu de l'informe ?El frau dels contractes per a la formació i l'aprenentatge? que acaba de fer públic CCOO i en el que s'assenyala que:

    65.000 joves, el 50% dels que havien subscrit contractes per a la formació i l'aprenentatge en 2014, s'estaven formant com a cambrers, dependents de comerç o netejadors. Per cada cent contractes subscrits el 2014, només dos es converteixen en indefinits. Els titulats superiors són el grup que més ha crescut entre els contractats, encara que aquesta modalitat de contracte estava prevista per a persones sense qualificació reconeguda. El Govern no finança la formació d'aquests joves en centres públics, paga 214 euros per mes i alumne als centres privats per cursos a distància i sense reconeixement acadèmic.
     
    ?El generós finançament de la formació, molt per sobre dels preus de mercat, ha propiciat una nova i lucrativa línia de negoci per a centres privats, en especial les que es dediquen a formació a distància per fer la gestió administrativa i els cursos inherents al contracte per a la formació i l'aprenentatge. Algunes disposen d'autorització per fer la formació de fins a 140 ocupacions diferents, explica Francisco Moreno, de la Secretaria confederal de Formació de CCOO.
     
    El contracte per a la formació i l'aprenentatge compta, a més a més, amb un paquet de bonificacions molt generós que inclouen la reducció del 100% en la cotització a la Seguretat Social d'empresa i treballador (per a empreses menors de 250 treballadors). Atès que només el 2014 es varen subscriure 139.864 contractes, l'import abonat per les arques públiques (tan sols per formació, tenint en compte que, generalment, el període formatiu sigui de sis mesos) rondaria els 180 milions d'euros. S'estima que l'import de les bonificacions serà fins i tot superior a aquesta quantitat.
     
    Com assenyala Javier López, secretari de Formació de CCOO, ?el Govern predica l'austeritat però practica el malbaratament més absolut quan es tracta de maquillar les estadístiques de l'atur juvenil i beneficiar els centres de formació privats. No té sentit pagar 214 euros mensuals per enviar als treballadors uns manuals i uns test. La formació en alternança té sentit quan permet adquirir una qualificació professional reconeguda, no quan s'utilitza com a coartada per contractar precàriament els joves.?
     
    Per això, no sorprèn que entre 2012 i 2014 el nombre de contractes per a la formació hagi crescut un 131% mentre la contractació general ho feia només en un 16% i els contractes en pràctiques un 30%. No obstant això, els resultats en termes d'inserció i formació dels alumnes han estat més que dubtosos. Segons les dades del propi SEPE, per cada cent contractes realitzats el 2014, només dos es van transformar en indefinits.
     
    Respecte a les característiques de la formació que s'imparteix en aquesta modalitat de formació i aprenentatge, el Govern, en la reforma de 2012, va suprimir l'obligació que els treballadors sense ESO fessin estudis per obtenir aquest títol i va permetre la contractació de joves amb títols universitaris, sempre que es fes per aprendre una ocupació diferent de la seva especialitat. El resultat és que els contractats que més han augmentat són els llicenciats universitaris. Al mateix temps, ha augmentat l'edat mitjana dels contractats. Un informe sobre formació dual d'IESE, una entitat poc sospitosa d'esquerrana, afirma que ?el contracte per a la formació i l'aprenentatge no s'està emprant en la franja d'edat correcta, per a joves d'entre 16 i 19 anys que, després d'acabar l'ESO, inicien una Formació Professional, sinó per a joves entre vint i vint-i-quatre anys, el que estimula la contractació precària?.
     
    Pel fet que el Partit Popular va decidir anomenar a aquesta fórmula contractual ?formació dual del sistema laboral?, s'ha creat una confusió entre aquesta i la formació dual del sistema educatiu, que compta amb menys alumnes i en la que es cursen estudis d?FP reglada, gairebé sempre en el sector industrial. Confusió que el Govern aprofita per vendre a la Unió Europea el desenvolupament d'aquests contractes precaris com a desenvolupament de la formació dual, quan les dades demostren que no tenen res a veure.
     
    En definitiva, el Govern no sols permet, sinó que estimula la contractació precària, malgastant recursos públics en benefici d'empreses privades.
     
     

    Documentació associada

    informe sobre fraude en la formación

      •
    Documentació associada

    informe sobre fraude en la formación