Comissions Obreres de les Illes Balears | 21 de desembre 2024.

CCOO reclama a Ocupació la negociació de mesures per controlar la formació bonificada a les empreses

    CCOO ha reclamat al Ministeri d'Ocupació que negociï mesures que permetin ordenar i controlar la formació de demanda que es bonifiquen les empreses del nostre país. El 98% de les empreses que van accedir a la bonificació de la quota de formació, que aporten les empreses i els treballadors, ho van fer a través de les més de 7.800 entitats organitzadores de formació, a les que no s'exigeixen requisits d'inscripció, acreditació o control de qualitat, segons CCOO.

    09/12/2014.

    El 53% de les esmentades entitats són centres de formació, un 15% consultores, un 24% empreses que no es dediquen a la formació i un 7% autònoms, que poden cobrar fins una quarta part del cost dels cursos que organitzen en concepte de costos associats, o despeses de gestió. Tres quartes parts de les entitats organitzadores té menys de nou treballadors.

    Segons CCOO, totes les empreses disposen d'un crèdit anual per a formació dels seus treballadors, l'import de les quals es calcula en funció de la grandària de l'empresa i de la quota de formació pagada l'any anterior, amb una quantia mínima de 420 euros anuals per a les micropimes d'entre 1 i 5 treballadors. En la resta d'empreses el percentatge d'aportació varia en funció de la grandària de l'empresa. El crèdit es fa efectiu mitjançant una bonificació en les cotitzacions a la Seguretat Social, prèvia comunicació de les característiques dels cursos, a través d'una aplicació telemàtica de la Fundació Tripartida per a la Formació per a l'Ocupació (FTFE). La majoria de les tramitacions es fan a través de les denominades entitats organitzadores.

    La formació bonificada de les empreses gestiona actualment entorn de 650 milions d'euros anuals, amb un creixement del 12% des de l?any 2011, mentre que els fons per a programes de formació per a l'ocupació s'han reduït un 30% i la formació d'oferta ha descendit un 54% en l'àmbit estatal i fins a un 70% en les Comunitats Autònomes.

    Francisco Moreno, representant de CCOO en la FTFE, considera que "la formació bonificada, o de demanda, en les condicions actuals, no compleix, en la majoria dels casos, el paper de qualificar els treballadors per millorar les seves competències professionals i cobrir les necessitats productives de les empreses, especialment en el cas de les pime. Així ho posen en relleu les avaluacions fetes per encàrrec de la mateixaFundació Tripartida".

    Per CCOO, els treballadors i treballadores, a través dels seus representants legals, han de poder negociar el pla de formació de la seva empresa i no exclusivament ser informats del mateix per part de l'empresari, tal com passa a hores d'ara. A les empreses més grans de 50 treballadors, els plans de formació han de sorgir de la negociació col?lectiva sectorial i de la negociació en la pròpia empresa. En les de menys de 50, haurien de ser organismes bipartits empresarials i sindicals, de caràcter sectorial, els que actuessin com a entitats organitzadores de la formació. Aquests plans de formació i accions formatives haurien de ser impartits i realitzats en centres de formació públics i centres privats registrats i acreditats.
    Javier López, secretari de Formació de CCOO, ha declarat que "l'obsessió del Ministeri d'Ocupació per introduir la lliure competència en la formació d'oferta per a treballadors ocupats, que gestiona una mínima part dels recursos, està conduint a oblidar que el major problema es produeix en formació bonificada o de demanda, que gestiona recursos molt superiors. Introduir racionalitat i criteris clars i transparents de gestió en la formació bonificada milloraria la seva qualitat i previndria d?irregularitats, fraus i abusos".

    "En les petites i mitjanes empreses, en les micropime, s'ha creat un mercat de la formació compost per accions de baixa qualitat, amb un cost pròxim als 420 euros, que és el crèdit anual de què disposa una petita empresa. A més a més la majoria de la formació es fa a distància (enviant un CD a l'alumne), una modalitat que no es finança en la resta de les iniciatives del sistema, perquè el seu control és molt més complex i els resultats de l'aprenentatge més deficients. La falta de requisits de les entitats organitzadores i la falta de control dels continguts formatius impartits serien ja motius suficients per posar ordre. Però és que, a més a més, no hi ha justificacions de despeses, ni necessitat de presentar factures, excepte en casos de verificació. Creiem que per les petites empreses, les que més necessiten formació, la bonificació s'ha convertit en un xec de formació que teòricament pertany a l'empresa, però que és administrat per milers d'entitats sense control. D'aquí que el 40% de les empreses d'entre 1 i 5 treballadors que acudeixen al sistema de bonificacions no torni a repetir després d'una primera experiència", conclou el sindicalista.

      •