Comissions Obreres de les Illes Balears | 13 de maig 2025.

Estem arribant al límit del creixement de l’ocupació i no hem fet els deures

    CCOO posa de manifest l’augment de la precarietat, la minva de les condicions de vida de la classe treballadora i la necessitat de seguretat en el desenvolupament d’un projecte de vida digne.

    28/04/2025.

    Segons les dades EPA fetes públiques avui per l’Institut Nacional d’Estadística, en el primer trimestre de l’any 2025, l’atur afecta un total de 96.200 persones, que representen el 14,78 % de la població activa balear, una taxa que és inferior a la de l’any 2024 en 0,7 punts percentuals.

    Per comparació, al mateix període de l’any 2024, el nombre de persones aturades s’ha reduït en un -2,93%, un decreixement que significa, en nombres absoluts, -2.900 persones. En relació al trimestre anterior, l’atur balear s’incrementa en +42.900 persones amb una taxa de variació trimestral del +44,59%.

    Juntament amb la disminució de l’atur, el total d’ocupats augmenta interanualment en +13.500 persones, amb un creixement relatiu del +2,5%. En total, les Balears compten amb 554.500 persones ocupades i per comparació amb el trimestre anterior ha descendit en -42.400 ocupats, el que percentualment suposa un -7,10%.

    Per CCOO, les dades de l'EPA  que s’han publicat avui confirmen que tenim més ocupació i meny aturats que l’any passat. Les xifres es corresponen a un primer trimestre, en el qual la nostra economia és menys dinàmica i està a l’espera de l’inici de la temporada turística, que segons les previsions, serà igual o millor que la de l’any passat, al mateix temps que les persones treballadores viuen pitjor.

    Aquest creixement incessable en nombre de turistes demostra que ens hem abocat a un model insostenible social, econòmica i mediambientalment parlant. Per una banda, tenim el greu problema de les insuficients condicions de vida de la classe treballadora, degut a l’augment del preu de la cistella de la compra i de l’inassumible cost de l’habitatge, que no cessa de créixer i uns salaris que no estan a l’alçada. Això provoca un efecte directe sobre la difícil sostenibilitat econòmica dels distints sectors productius, degut a la manca de treballadors i treballadores que decideixen no venir a les Illes a treballar o que es veuen expulsats per la incapacitat de tenir un projecte de vida digne al nostre territori. A la vegada, repercuteix en les creixents càrregues de feina de les plantilles que perjudiquen seriosament la salut dels i les treballadores.

    A tot això hem de sumar l’efecte sobre el medi ambient que té el fet de rebre aquest volum de persones cada any. Els nostres entorns naturals necessiten protecció i cura per tal d’assegurar l’habitabilitat duradora a les illes i el futur del seu principal sector productiu.

    Per tot això, podem assegurar que el discurs triomfalista no representa la realitat que vivim les persones treballadores, sinó una excusa per a que tot continuï igual. Davant d'aquest fet, la tasca del sindicat és primordial per a negociar i acordar els distints convenis col·lectius que tenim en marxa, les pujades salarials d’acord amb l’augment dels beneficis empresarials i unes condicions de salut laboral que no ens posin en risc. Estem arribant al límit del creixement de l’ocupació i no estem aprofitant per fer les reformes que el nostre mercat laboral necessita.

    Des del sindicat demanem als empresaris i al govern alçada de mires, pensar en el futur i fer propostes empresarials i polítiques de vagin en la línia de possibilitar un projecte de vida digne. Necessitem augments dels nostres ingressos, polítiques públiques que donin cobertura a les necessitats dels treballadors i treballadores, millorar les mesures de prevenció de riscos laborals i de les inspeccions de treball pertinents. Els discursos i els anuncis han d’anar més enllà de simples paraules i en la direcció de les conclusions del document de les bases de la transició.

     A CCOO volem que les persones treballadores tinguin perspectives de progrés i, per això, instem a tothom a sortir al carrer el Primer de Maig, un dia ple de reivindicacions per conservar allò que tant ens ha costat aconseguir i lluitar per un futur més segur per a la classe treballadora.

      •