Comissions Obreres de les Illes Balears | 5 de desembre 2024.

A les Illes Balears es necessita un salari de prop de 2000 euros per viure

  • José Luis García i mariàngels Aguiló han presentat avui l'estudi per un salari de referència i la valoracío sindical.
  • Segons un estudi de CCOO, encarregat a la Fundació Intercoopera, s’ha calculat el Salari de Referència de les Illes Balears de forma insularitzada. Aquest es xifra -en 14 pagues- de 1.933,33€ a Mallorca, 1.741,07€ a Menorca, 2.470,38€ a Eivissa i 2.632,19€ a Formentera.
  • Els resultats demostren els grans desequilibris que existeixen entre illes, donats principalment pel preu de l’habitatge que distorsiona la regulació del mercat laboral que ja no es regeix per l’oferta i la demanda.

10/04/2024.
José Luis Garcia i Mariàngels Aguiló a la presentació de l'estudi.

José Luis Garcia i Mariàngels Aguiló a la presentació de l'estudi.

Les Illes Balears viuen un moment econòmic complex i amb moltes incerteses. Per una banda, el mercat laboral, pel que fa a l’ocupació, es situa en màxims històrics mes rera mes; la negociació col·lectiva ha generat pujades salarials i millores significatives en els sectors més representatius del nostre territori; les temporades turístiques són cada vegada millors, en nombre de visitants com en despesa per turista, però la classe treballadora no acabem de veure reflectides aquestes millores en les nostres condicions de vida. Els treballadors i les treballadores no menjam dels grans números.

El sindicat, aquests darrers anys, ha assolit fites importants que han repercutit en la millora de les retribucions de les persones treballadores de les Illes Balears. La pujada del Salari Mínim Interprofessional -negociada entre el govern de l’espanyol i les dues centrals sindicals majoritàries- ha suposat un augment dels ingressos de les persones amb els salaris més precaris. Per altra banda, les negociacions dels principals convenis col·lectius, amb importants augments salarials, han comportat un progrés per a gran part de la classe treballadora.

Segons l’estudi encarregat per CCOO a la Fundació Intercoopera, el salari de referència de les Illes Balears ha de ser suficient per afrontar les despeses de la llar, ha de permetre portar una vida saludable i autònoma. Per a quantificar-lo s’han utilitzat dades d’entitats públiques i privades que reflecteixen l’elevat cost de la vida i s’ha xifrat en 1.983,26 € (14 pagues) el Salari de Referència a les Illes Balears. La realitat a cada una de les illes de l'arxipèlag és diferent, i per això s’ha optat per fer l’estudi diferenciat per illes, amb la qual cosa s’han obtingut els valors de salaris de referència de 1.933,33€ a Mallorca, 1.741,07€ a Menorca, 2.470,38€ a Eivissa i 2.632,19€ a Formentera. Aquests resultats demostren els grans desequilibris que existeixen entre illes, donats principalment pel preu de l’habitatge.

L’anàlisi demostra l’elevat pes que suposen les despeses d’habitatge que, tot i agafant el salari de referència suposaria, en el millor dels casos, el 48,1% del salari global (a Menorca) i, en el pitjors dels casos, el 57,44 % (Eivissa). Aquests valors no respecten la regla del 30% que cal destinar com a despesa d’habitatge. En qualsevol cas, els resultats són molt pitjors si es realitza la mateixa operació amb el salari mitjà del 2022 en el que el preu de l’habitatge representa un 66,71% del salari total anual.

Un cop analitzat el resultat de l’estudi, queda palès la necessitat que tenim a la nostra comunitat autònoma de seguir augmentant els salaris, en el marc de la Negociació Col·lectiva.

A més, ha de ser a si del Diàleg Social on es proposin i planifiquen millores en les polítiques dirigides a la reducció de les desigualtats i l’augment de la cohesió social i territorial a través d’una millora de les nostres condicions de vida.

Per aconseguir-ho necessitem mesures per minorar la inflació, degut a l’elevat pes que tenen les partides d’alimentació (10,46%), altres de millora del servei i de preus reduïts del transport públic, sabut que el transport suposa una despesa del 8,97% del total del salari, polítiques socials dirigides a les persones vulnerables i polítiques d’habitatge. Quant a l’habitatge, s’han d’utilitzar les eines legislatives que tenim al nostre abast, declarar zona tensionada a tot el territori de les Illes Balears, gràcies a la Llei d’habitatge estatal, i desplegar la llei 5/2018 d’habitatge de les Illes Balears que permetria posar en circulació els habitatges buits i augmentar el lloguer social, entre d’altres mesures.